MOIÀ  

El nom

El nom de Moià sembla tenir l'origen en el gentilici llatí Modilius adjectivat en —anum (Modílianum), com sol passar amb altres poblacions procedents d'antigues vil.les romanes, després de les corresponents tra'nsformacions fonètiques pròpies del pas del llatí al català.

A partir del segle XIII, el mot vila indicava una agrupació urbana, amb algun carrer, en Moc privilegitat o bé gaudint d'una organització administrativa amb categoria inferior a la de ciutat. El 1226, el rei Jaume I ja es refereix a la vila de Moià. Podem dir, doncs, que Moià ha estat vila des de sempre.

La història

Avui se sap amb certesa que la via anomenada strata franciscà, que anava de Lleida a Vic per Manresa, passava per Moià. Es probable que l'actual vila sigui la continuitat d'un petit nucli situat arran d'aquell camí.

De molt abans; les coves del Toll i la de les Teixoneres demostren que durant els períodes neolític, eneolítïc i al principi de l'edat de bronze servien d'habitació i de cambra sepulcral. Moià, o les rodalies de Moià, ja era habitat en aquells temps.

Un cabdill got anomenat Aissó es va aliar amb els sarrai'ns i va assolar Catalunya. El Bages i l'Osona van quedar despoblats i abandonats. Això era al 825 i va durar una cinquantena d'anys.

A la fi del segle IX, Guifré el Pelós, que morí el 898, va repoblar les comarques damunt dites. I Moià , doncs, que llavors era Modilianum.

Et 1336, Pere III organitza el nucli en municipi, Í el 15 de desembre de 1384 li dóna l'status de carrer de Barcelona. Gràcies a aquest carreratge, els habitants de Moià passen a ser ciutadans de Barcelona Í a gaudir-ne dels privilegis, com si hi tinguessin casa oberta.

El 4 de novembre de 1294, la vila obté un altre privilegi: el rei decreta la subjecció de la sots-vegueria de Moià a la vegueria di Barcelona. A partir d'aquest moment, la vila comença a jsar els títols de "II.lustre i reial". Cal dir que des de 1202 a Moià hi havia veguer, càrrec que es convertí en sots-veguer el 1285, i que durà fins al Decret de Nova Planta (1716).

El 1724, acaba la construcció de l´Església. El 1747 s´amplia l´Església amb un cambril.

El 1810, la vila és testimoni d´un enfrontament entre les tropes franceses i el general O´Donnell (Guerra del Francès).

El 1839, 8-9  d´octubre. El Compte d´Espanya fa incendiar la vila. Cremen 370 cases (Primera Guerra Carlina).